08 gen. Per què és perillós el gas radó i quan cal fer proves?
El gas radó prové de la desintegració de l’urani que es troba de forma natural al sòl, en especial als granítics. En la seva forma gasosa, és incolor, inodor i insípid. Des del subsòl puja a l’interior dels edificis a través d’esquerdes, canonades d’aigua, finestres, murs perimetrals i parets. També podria ser present en materials de construcció.
Aquest gas no presenta nivells alts de concentració a l’aire lliure, però tendeix a acumular-se en recintes tancats que estan en contacte amb el terreny. Els espais amb més nivells potencials de radó són les plantes baixes i les subterrànies.
L’exposició perllongada al radó és la segona causa de càncer de pulmó després del tabac, i la primera causa en no fumadors. Tots els edificis contenen radó en concertacions baixes, però hi ha zones geogràfiques en què per la seva geologia és més probable trobar edificis amb nivells elevats.
Ara per ara, la UE considera nociva per a la salut una radiació superior als 300 becquerels anuals, la unitat de mesura de l’activitat radioactiva. A Catalunya aproximadament el 50% del territori té potencial de tenir alts nivells de gas radó. A les comarques del Maresme, la Selva i part dels Pirineus són les àrees que en poden tenir més, i on és prioritari comprovar si hi ha nivells alts de gas radó.